Transbord

Ja fa unes setmanes que Pol, un jove trans, visita el despatx d’una psiquiatra de la seguretat social perquè li diagnostiquin disfòria de gènere. Ho necessita per a poder canviar la seva identitat de gènere davant les institucions de l’estat i de la societat on viu, que encara el veu i el tracta, de vegades, com una dona. 

Aquesta visita, que transcorre en una consulta però que podria situar-se en qualsevol lloc de pas o en un no-lloc, com una estació de tren o un aeroport, dibuixa un recorregut per l’existència d’aquesta persona vitalista, bromista, autèntica, plena de ràbia i d’amor. Una persona amb un cor que s’escapa de qualsevol etiqueta o binarisme i que es nega a dir que pateix el que el sistema encara considera un trastorn. 

Al llarg de l’hora que dura la sessió, Pol no només s’enfronta a la hipocresia d’una societat suposadament avançada i igualitària, sinó que també dialoga amb alguns dels seus fantasmes i els seus millors records. 

Masclisme, hipocresia, binarismes, transfòbia…