Els Pets

Els Pets, un dels grans referents de la música pop catalana -amb més de tres dècades de trajectòria-, tornen al Teatre Auditori amb un cop de puny a la taula. Es tracta de 1963, un disc arrabassador, dolç i descarat, un nou treball sobri i detallista, ple de melodies enganxoses que embolcallen històries amb ànima. Són dotze cançons que demanen ser escoltades amb calma, emmirallades en els clàssics de la new wave britànica però al mateix temps amb una voluntat trencadora i contemporània.

1963 és un cant adult a la vida, una reivindicació al pòsit que donen els anys viscuts. En temps de plaers immediats, aquest disc és una aposta honesta als petits detalls. 1963 també és una efemèride que defineix el contingut del disc: és l'any zero dels tres components del grup i al mateix temps el punt de partida del gènere que practiquen des dels seus inicis, un pop de guitarres amb melodies enganxoses.

En aquest nou disc, el tretzè de la seva trajectòria, Els Pets, amb la producció austera i sense colorants de Joan Pons, fan una clara aposta sonora per l'optimisme adult, cançons curtes i directes sense cap mena de farciment, peces de poc metratge amb un punt extra de vitalitat, per vestir unes lletres que recuperen el toc irònic i descregut de treballs anteriors, sense oblidar aquest detallisme ple de sensibilitat que els caracteritza.

El disc més adult, honest i rabiosament pop de la seva carrera