Veus que no veus

A partir dels anomenats números clàssics, ja va sent hora que algú hi posi la versió en femení. Com canvien i quin significat agafen quan es juguen des de dues pallasses en compte de dos pallassos? No és un tema menor. Si des de la nostra companyia sempre hem reivindicat la figura de la pallassa en un món majoritàriament masculí, principalment en el marc dels pallassos teatrals, ara volem entrar en els números clàssics més circenses, encara que amb la intenció d’embolicar-los dins una història.

Sense ser tant espavilats, no sembla ara un mal moment per arrencar una producció com aquesta. En un moment on el paper de la dona a les arts escèniques esta sota la atenta mirada de l’opinió pública i on les institucions públiques ja va sent hora que s’ho prenguin seriosament. Sembla que sempre haurem de recordar que els patis de butaques majoritàriament estan ocupats per dones, per tant ja va sent hora que es tingui present. 

Veus que no veus presenta la versió femenina de les anomenades “entrades clàssiques”, els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. Per una banda, i com a pallassa augusta, la Pepa Plana. Per l’altra, en el rol de pallassa blanca, la Noël Olivé. Com canvien i quin significat prenen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos? La companyia de Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa i ara presenta els números circenses més clàssics. Es tracta de riure? Sí, però no només d’això, sinó de parlar, jugar i, potser, mossegar. 

Pepa Plana presenta un nou espectacle amb dues pallasses en escena: ella i la Noël Olivé. Un repte genial!